Benvinguts a la meva familia.
El Deseado
3 médias disponibles 3 médias disponibles |
Parents
- Carlos IV de España 1748-1819
- Maria Luisa de Borbón-Parma 1751-1819
Union(s) et enfant(s)
- Marié le 4 octobre 1802, Barcelona, Barcelona, Cataluña, España, avec Maria Antonia de Borbón-Dos Sicilias 1784-1806
- Marié le 29 septembre 1816, Madrid, , Madrid, Madrid, España, avec Maria Isabel de Portugal 1797-1818 dont
- Maria Luisa Isabel Fernanda de Borbón, Infanta de España 1817-1818
- Marié avec Maria Josefa Amalia de Sajonia, Reina consorte de España 1803-1829
- Marié le 11 décembre 1829, Palau Reial, Madrid, , Madrid, Madrid, España, avec Maria Cristina de Borbón-Dos Sicilias 1806-1878 dont
- Isabel II de España, Reina de España 1830-1904
- Maria Luisa Fernanda de Borbón y Borbón, Infanta de España 1832-1897
Fratrie
- Carles Climent de Borbó-Parma 1771-1774
- Carlota Joaquina de Borbón-Parma 1775-1830
- Maria Amalia de España 1779-1798
- Carlos Eusebio de España 1780-1783
- Maria Luisa de España 1782-1824
- Carlos Felipe de España 1783-1784
- Fernando VII de España 1784-1833
- Carlos Maria Isidro de Borbón 1788-1855
- Maria Isabel de Borbón 1789-1848
- Maria Teresa de España †
- Felipe Maria de Espanya †
- Francisco de Paula Antonio María de Borbón y Borbón, Infante de España 1794-1865
(affichermasquer) |
Événements
14 octobre 1784 : | 14 octobre 1784 :Naissance - El Escorial, , Madrid, Madrid, España |
16 août 1802 : | 16 août 1802 :Contrat de mariage (avec Maria Antonia de Borbón-Dos Sicilias) - Nàpols |
4 octobre 1802 : | 4 octobre 1802 :Mariage (avec Maria Antonia de Borbón-Dos Sicilias) - Barcelona, Barcelona, Cataluña, España |
6 septembre 1816 : | 6 septembre 1816 :Contrat de mariage (avec Maria Isabel de Portugal) - Cádiz, , Cádiz, Andalucia, España |
29 septembre 1816 : | 29 septembre 1816 :Mariage (avec Maria Isabel de Portugal) - Madrid, , Madrid, Madrid, España |
11 décembre 1829 : | 11 décembre 1829 :Mariage (avec Maria Cristina de Borbón-Dos Sicilias) - Palau Reial, Madrid, , Madrid, Madrid, España Ferran fou oncle de Maria Cristina |
--- : | --- :Mariage (avec Maria Josefa Amalia de Sajonia) |
29 septembre 1833 : | 29 septembre 1833 :Décès - Madrid |
--- : | --- :Inhumation - Cripta reial del monestir d'El Escorial |
Notes
Notes individuelles
Ferran VII va començar a regnar el 19 de març del 1808 amb una alta popularitat, que no veia en ell un fill que havia traït el seu pare sinó una víctima més del príncep de la Pau, Manuel Godoy. Però Ferran inicià el seu regnat en un país ocupat per les tropes franceses de Joachim Murat, havent-se de posar sota la seva protecció.
El 1808 Napoleó Bonaparte va convocar Ferran a Baiona, on Carles IV d'Espanya hi residia a l'exili perquè renunciés a la Corona espanyola. El 30 d'abril es reuneixen Carles IV i la seva muller, Godoy, Ferran VII i la seva muller, juntament amb Napoleó Bonaparte i el seu germà Josep. Alhora, a Madrid, el poble es va aixecar contra els ocupants francesos el 2 de maig, iniciant-se així la Guerra de la Independència d'Espanya. A Baiona Carles IV afirma que la seva renúncia al tron després del Motí d'Aranjuez és nul·la i exigeix la devolució dels seus drets. Alhora, el mateix rei havia cedit aquests drets a Napoleó a canvi d'asil a França per a ell, la seva muller i Godoy així com una pensió de 30 milions de reals anuals. El 5 de maig Napoleó aconsegueix que Ferran VII, mitjançant les Abdicacions de Baiona, reconegui el seu pare com a rei legítim a canvi d'una pensió de 4 milions de reals anuals. Napoleó va nomenar rei d'Espanya el seu germà Josep Bonaparte, que regnaria a Espanya com a Josep I d'Espanya fins al 1813.
Durant la Guerra del Francès, el Consell de Regència reuní, el 1810, les Corts de Cadis i es va declarar únic i legítim monarca de la nació espanyola a Ferran de Borbó, deixant sense efecte la cessió de la Corona en favor de Napoleó. Les derrotes de les tropes franceses van motivar el Tractat de Valençay l'11 de desembre de 1813 pel qual la Corona espanyola tornava a Ferran, que el 7 de març de 1814 ja fou autoritzat a tornar a Espanya
Ferran VII tornà a Espanya el 22 de març de 1814.[2] Un grup de diputats absolutistes li van presentar el Manifest dels Perses, en què li aconsellaven la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució elaborada a les Corts de Càdis el 1812.
Als primers anys del seu govern es va produir una neteja de simpatitzants francesos i de liberals. El pronunciament liberal de l'exèrcit, dirigit per Rafael Riego a Las Cabezas de San Juan, obligà al monarca a jurar la Constitució, i a posar en funcionament el Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823) on es va continuar l'obra reformista iniciada el 1810: abolició dels privilegis de classe, senyorius, i de la Inquisició, es va preparar el Codi Penal i va retornar a la vigència la Constitució de 1812.Des de 1822, totes aquestes iniciatives polítiques reformistes tingueren la seva resposta en una contrarevolució sorgida a la Cort, l'anomenada Regència d'Urgell, recolzada per camperols i, a l'exterior, per la Santa Aliança que, des del centre d'Europa, defensava els drets dels monarques absoluts. A l'any següent s'inicià una dècada absolutista que consolidava l'absolutisme com a forma de govern i que coincidia amb la independència de la majoria de les colònies americanes. El 7 d'abril de 1823 van entrar a Espanya les tropes franceses enviades pel duc d'Angulema, els Cent mil fills de Sant Lluís, als quals es van sumar tropes reialistes espanyoles. Sense quasi oposició, l'absolutisme va ser restaurat. En 1824 va concedir una amnistia a tots els participants tret dels principals líders liberals.[3]
L'última etapa del regnat de Ferran VII va ser de nou absolutista. Es va suprimir la Constitució i es van restablir les institucions existents el gener de 1820, tret de la Inquisició.
Photos & documents
{{ mediasCtrl.getTitle(media, true) }}
{{ media.date_translated }}
Aperçu de l'arbre
|